Dia 1 de maig de 2012. Viatge amb l'euromed cap a Alacant.
A
la nova estació de Sorolla, des d’on eixia el tren, funcionava el wifi i
funcionava el meu mòbil, així que he cremat l’espera atualitzant xarxes socials
i posant alguna piulada que ho anunciava. Quina imbecilitat.
Se
m’ha oblidat el llibre de lectura a casa i el periòdic el tinc més que
repassat. Passege del cap a la cua del tren, desficiós. M’hi trobe casualment
amb Toni Lorenzo. Xarrem una estoneta sobre penúries econòmico-socials. Se’n va
també a Alacant a celebrar el 50é aniversari d’en Manolo Bordoy: vaja, sense
previndre-ho, notíces de l’institut Ribalta de Castelló i de l’adolescència.
Visite el vagó cafeteria (compost sintagmátic allá donde los hubiere). Agafe la
revista “Paisajes desde el tren”. L’article de la portada constitueix tota una
altra casualitat castellonera: “Castellón, juego de luces”. L’esteticisme de
les fotos retocades. A l’interior hi ha vistes de la Plaça Major que pareixen
extretes de Florència o de Siena, i uns detalls de la façana de l’Espai d’Art
Contemporani, paradigma d’un avantguardisme acolorit.
Fa
un dia de primavera preciós. Bon sol sense calor, i un blau intens i nítid al
cel, engalanat de núvols de cotó (del tipus cúmulus o cumulonímbus o com
collons se’n diguen): els cels de les fotografies.
Estic
a punt d’arribar a l’estació d’Alacant, on m’espera (això crec) Javier Morena
per anar-nos-en a dinar amb Jaume Fornés i Oscar Gutiérrez. Organitzarem (això
crec) el viatge a Myanmar de l’agost.
* * *
De
camí de tornada, amb tot organitzat. Vaja. O no. O tot en l’aire. Però tenim
els bitllets d’avió.
Curiós: he anat i he tornat
assegut de cul. Respecte al sentit del
tren.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada